El año pasado un amigo de mi hijo pequeño, me vió haciendo punto y me preguntó si le podia hacer una bufanda, al contestar que si... terminé haciendo 5 o 6.
Este año, otro amigo le dijo... Eh! que yo no tengo bufanda de tu madre... y ahí está!
Petonets
17 comentarios:
Brunaaaaaaaaa que maca la bufandaaaaaaaaaaa!!!
Muassssssss
Venía a decirte que al final ARa no nos contestó a nuestras dudas, Bruna!
Qué le vamos a hacer!!
Al llegar ví que ¡calcetas! Y tengo una pregunta para Vd: ¿al amigo de tu hijo le hiciste una bufanda "paso de peatones" para que se acordara de cómo cruzar la calle o te la pidió él así?........ era brooooooooma!
Bien chula que está la bufanda!!
Estos críos... se creerán los niños que es como llevar chicles para todos! jajaja con las horas que hay meter, aunque cuando ves la tele por la noche está muy bien hacer punto no te hace estar atenta como el punto de cruz.
chulísima la bufanda
Besos
Mari Carmen
Ciao Bruna, volevo ringraziarti tantissimo per la visita al mio blog e per gli auguri che mi hai lasciato, sei stata carinissima!!!!
Grazie!!!
Il tuo blog mi piace molto, lo inserisco subito tra i miei preferiti, così vedrò in tempo reale i tuoi aggiornamenti!!!
Un caro saluto
Maria Rosa
jjaaj cuantos amigos tiene tu hijo??? es para saber el desfile de bufanda que veremos.
Esta chulisima.
Bss.
hola amiga q maravilla e preciosa feliciades
besitos yoli
Hola Bruna! Ja se que m'habies deixat comentaris al meu blog, pero sense deixar el e-mail, i per aixó no podia tornar-te'l. M'ha fet gracia llegir que ets sosa, poc sociable i aburrida... Crec que jo també soc així...
Veig que t'has enamorat d'un grafif de Renato Parolin (Jo també, em va costar decidir-me entre els arbres que has comprat tu i l'abet amb ocellets que finalment vaig comprar jo. Penso que quan acabi el meu, també brodaré el bosc de pins.
Una abraçada i fins aviat.
Soy muy buena y no voy a hablar!! Porque si hablara...
Aquesta és la que em penso copiar en taronja i marró pel meu fill. Clar que no li he dit res perquè així no em sentiré pressionada. Petons
Vale, però després la Didi et dirà lo dels peatons... i com saps (som catalanes) el copiraid te'l cobraré.
T'estic vigilant
Petonets
Fijo que no soc profe d'anglès oi?
Ja veig que no em penses treure l'ull de sobre!! Estigues tranquil.la una estona que ara he de fer de mama!!
Això del teu anglès... TRUN, TRUN!!!!
Grazie per i complimenti Bruna, a presto!!
ciao
Maria Rosa
ANGIE!!!!!!
Ja m'he comprat l'altre gràfic, saps que vol dir... que hem d'aprendre a fer aquell punt que no se ni com es pronuncia i que hauré de venir a viure a casa teva perque en Jordi em treurà de casa!!!.
Petonets
Ehhhhhhhhhhhhhh, que aunque lo pongais en catalán me entero!!!!!!
¿será posible??
Gracias por tu visita y por tu comentario. Me he paseado por tu blog y he visto que tienes unas cosas muy monas. La bufanda es preciosa. Estoy por poner a alguno de mis tres churumbelitos en tu lista de espera ejjeje. Un saludo y ya sabes dónde está tu casa. Besos, Pilar
Però... això teu no té nom!!! I encara pensaran a casa teva que sóc una mala influència...
Sí, Didi, no para... la visa debe estar "acojonaita" en algún rincón del monedero. Pecadora más que pecadora!!!
Tu ves fent el llit!!. Didi, mejor que me entiendas porque si me echan de casa...
yo no entendi nada de los comentarios de arriba..jaja.. pero si.. sera que mi hijo pueda ser amigo del tuyo?? jaja.. para que lo anotes en la lista de las bufandas pendientes... jaja.. te ha quedado linda¡¡ kisses
Publicar un comentario